L'illa de Sa Dragonera és la continuació de la Serra de Tramuntana. L'extrem sud de la serralada s'enfonsa al mar Balear per tornar a emergir al Cap Llebeig, a Dragonera. Totes dues porcions de terra estan dividides pel Freu, un canal molt estret i poc profund. A causa de la seva localització, el règim de corrents marins i els seus vents característics, és un espai amb una gran diversitat d'hàbitats i espècies, tant terrestres com marins. Aquest fet converteix l’illa en un dels punts de major rellevància ambiental de les Balears.

Gràcies al moviment ecologista iniciat als anys 70, a l'ocupació i les mobilitzacions persistents de la ciutadania, l'illa no va ser urbanitzada i finalment es va declarar Parc Natural el 1995.

L'illa es dibuixa sobre l'horitzó occidental i la seva silueta recorda un drac adormit: aquest és ineludiblement el seu element identitari. Paradoxalment, s'ha documentat que l'origen del nom 'Sa Dragonera', no es deu al símil amb aquest ésser mitològic, sinó que prové del llatí 'traconària', que fa referència a l'ús de les coves per a l'aprovisionament d'aigua dolça a les antigues rutes de navegació.